Tenim un doble deute amb les persones majors

Aprofitant el 15 de juny, designat per Nacions Unides com a Dia Mundial de Presa de Consciència de l’Abús i Maltractament en les Persones Majors, aquest passat dimecres vaig poder participar en la V Jornada Una mirada a la protecció de les persones majors organitzada per l’IMAS i a la qual hem donat suport des de l’Ajuntament de Palma.

Més de 150 professionals inscrites i moltes altres que, malauradament, van quedar de fora de la jornada per la limitació de places. Una magnífica feina organitzativa per part de l’IMAS i el Consell de Mallorca.

De les persones professionals, com passa normalment en feines i tasques de cura, més del 80 i fins i tot el 90% són dones. La primera reflexió que em venia al cap passa per la necessitat d’ampliar el marc de la lluita contra les desigualtats de gènere també a aquests àmbits que, a més a més, són sempre els primers a ser relegats a una qüestió privada i deixen de ser reconeguts en l’àmbit professional-laboral. Les cures no són ni poden ser una qüestió privada, les persones majors i la seva qualitat de vida són una responsabilitat social, no de les dones de la família.

És cert que a una taula rodona de la jornada hi participà un home cuidador. Que existeixin casos de bones praxis en qüestió de gènere no canvien el fons de la qüestió ni les dades de la realitat social de la desigualtat de gènere. Alguns estudis posen la dada en un 84% de dones a l’univers de persones cuidadores no professionals de persones majors [1, 2].

Quant al maltractament de les persones majors crec que hem de seguir la màxima ecologista d’acció local pensant però, globalment. Ho dic ara en el sentit de la percepció cultural i social que tenim d’aquest col·lectiu. Recordo aquelles paraules contundents de Christine Lagarde quan deia que les persones viuen massa temps. A més de les polítiques de maltractament a la gent gran promogudes pe l’FMI (retallades de pensions, copagaments farmacèutic i sanitari, etc.) també s’ha maltractat la imatge social de les persones majors. I ho han fet en el sentit que apuntava Teresa Pàmies en L’aventura d’envellir: “la nostra societat desestima el valor de les persones grans, ignora la prudència, el seny i l’experiència adquirits amb els anys. S’equipara erròniament, el pas del temps amb el deteriorament de les qualitats humanes més valuoses.”

Per tal de lluitar contra el maltractament cap a les persones majors —el físic, el psicològic, l’econòmic—, hem de lluitar també contra el maltractament institucional: aturar les retallades a les seves pensions, els copagaments farmacèutics i altres agressions polítiques. A més a més hem de construir una visió realista i de respecte cap a elles, en el sentit d’aprofitar socialment la seva saviesa, experiència i seny.

En l’àmbit local tenim molt a fer:

  • Augmentar la participació de les persones majors de forma específica i també de forma transversal. L’Àrea de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Palma té un projecte de gestió oberta i comunitària dels casals de barri. La participació de les persones majors serà clau per començar a construir comunitat als barris i aturar la sectorialització forçada de la nostra societat.
  • Organitzar-nos a través de projectes independents o vinculats a l’administració que miri per les persones majors que poden estar aïllades i amb poc suport social i familiar. Qui mira per elles i ells? Un programa de visites setmanals per atendre’ls a cada barri seria una magnífica notícia.
  • Altres projectes de foment de l’envelliment actiu i positiu tant a escala física, com mental i social.

Hem de respondre d’aquestes i moltes més maneres al deute històric i també recent que tenim amb les persones majors. Per una banda els drets dels quals gaudim avui no han estat un regal de ningú: són fruit de la feina i lluita de les persones que ara tenen els cabells grisos o que potser no en tenen. Són aquestes mateixes persones, a més, les qui han mantingut l’economia del país i les economies familiars durant tots els anys de crisi i retallades. Tenim un deute doble.

És el moment de començar a canviar la dinàmica i respondre de forma responsable per a canviar aquesta realitat.

Deja un comentario